Aquesta pintura captura la majestuositat d'Albarracín, un poble antic enfilat al vessant d'una muntanya i coronat per les ruïnes d'un castell. L'escena està banyada per una llum daurada i càlida, pròpia de la tarda o la posta de sol, que fa resplendir les façanes de pedra amb rics tons taronges, ocres i rosats. La pinzellada és visible i empastada, donant una textura vibrant tant a l'arquitectura atapeïda com a la vegetació verda i ombrívola del primer pla. A l'esquerra, destaca la silueta d'un campanar que vigila les cases, creant una composició que transmet solidesa, història i una fusió harmònica entre l'obra humana i la natura.